Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Azkoitia - Lekuak - EODA

Azkoitia (-a) (Hiria, udalerriko auzo nagusia)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Herritarra:
azkoitiar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Azkoitia
Kokalekuak:
  • iraurgui - (1027-) CB.MAT , VI-2, P.125
    (...)
    Demarcación del obispado de Pamplona (1027ko datazioa gezurrezkoa)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: CB.MAT

  • azkoitia < aezcoytia / ahezgoytia - (1348 [1991, 1995]) DRPLV , V, 167. or.
    (...)
    eta Azpeitia eta Azkoitia herri ezagunak, azkenengo bi hauek Aezcoytia / Ahezgoytia (1319, Vill. Guip., dok 136) eta Aezpetia [sic] erara dokumentaturik ez baleude (1348, Vill. Guip., dok, 239)45 [...] batzuek eta besteek Az-dutela, eta ez Aiz-
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: DRPLV

  • miranda d'iraurgui - (1390/08/12) FDMPV.006 , 149, 152. or. [UA.SEG, B/1/1/17]
    (...)
    Sancho Sánches de Çuáçola procurador de las villas de Miranda d'lraurgui e de Villamayor de Marquina [...] Sancho Sánches de Çuáçola procurador de las villas de Miranda d'lraurgui e de la Viílamayor de Marrquina
    (...)

    Zer: Herria [Azkoitia]
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.006

  • miranda de yrarguy - (1397 [1982]) FDMPV.001 , III. dok., 46. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.7-F, 30r]
    (...)
    con todos los procuradores de las villas e logares e alcaldias de la dicha tierra de Guipuscoa conviene a saber [...] e Pero Migelles de Churruca e Johan Martines de Yribe en nonbre del concejo de la villa de Miranda de Yrarguy
    (...)

    Zer: Hiria (Azkoitia)
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • ascoyta, ascoitia - (1397 [1982]) FDMPV.001 , III. dok., 36. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.7-F, 17r]
    (...)
    32.- Iten Ascoyta et Aspeyta con sus vesindades con el alcaldia de Seyas un alcalde e pornan en esta manera Aspeytia un año et Ascoitia otro por quanto paresce que el alcalde que fue en Ascoitia este otro año non ovo salario ponga luego este año Ascoitia et ponga al otro año Aspeytia et asi dende adelante e estos alcaldes que sean omnes buenos et bien abonados et non de tregoa et seran cadañeros seran puestos el dia de Sant Iohan del mes de junio
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • miranda de iraurgi - (1415 [1982]) FDMPV.001 , IV. dok., 52. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.3, 1v]
    (...)
    nos los procuradores de las villas e logares de la dicha tierra [...] e Sancho Migueles de Ibargoyen procurador del conçejo de la villa de Miranda de Iraurgi
    (...)

    Zer: Hiria (Azkoitia)
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • azcoytia - (1457 [1982]) FDMPV.001 , VI. dok., 103. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.13-F, 27v]
    (...)
    Titulo XL […] las dichas juntas generales se hagan e anden de aqui adelante en tres partidas combiene a saber la una junta general se haga en el valle de Segura y Villafranca y la otra seguiente en el Valle de Mondragon y Vergara y la otra en la marisma y los lugares que en cada valle an de andar en hazerse las dichas juntas generales sean estas en el valle de Segura la dicha villa de Segura e Villafranca e Tolosa y Hernani y Villanueba de Oyarçun y Fuenterrabia yten en la marisma de San Sebastian y Guetaria y Çarauz y Çumaya y Deba e Motrico yten en el otro valle Mondragon e Vergara y Elgoybar y Azcoytia y Azpeytia y Cestona y asi que quandoquier que en qualquier villa de qualquier valle de los susodichos se hiziere la dicha junta general seguiente
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • ascoytia - (1463 [1982]) FDMPV.001 , VII. dok., 152. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.15-bis, 9]
    (...)
    XXXII Yten Ayspeytia e Ascoytia con sus vesindades con el alcaldia de Sayar un alcalde e pornan en esta manera Aspeytia un alcalde e Ascoytia otro
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • a(y)scoytia - (1463 [1982]) FDMPV.001 , VII. dok., 152. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.15-bis, 9v]
    (...)
    XXXII […] et por quanto que el alcalde que fue en Ascoytia este otro año non ovo salario pongan luego este año Ayscoytia et ponga el otro año Ayspeytia e asy dende en adelante
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • ascoytia - (1463 [1982]) FDMPV.001 , VII. dok., 173. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.15-bis, 22v]
    (...)
    XCII Yten que las juntas generales se fagan e anden de aqui adelante en tres partidos conbiene a saber la una junta general se faga en el valle de Segura et Villafranca et la otra segunda en el valle de Mondragon et Vergara e la otra en la marisma et los logares que con cada valle han de tener et faserse las dichas juntas generales sean estas en la de Segura la dicha villa de Segura e Villafranca e Tolosa e Hernani et Villanueba de Oyarçun e Fuenterrabia. Iten en la marisma Sant Sabastian e Guetaria e Çaraus Çumaya e Deba et Motrico. Iten en el otro valle de Mondragon e Vergara e Elgoybarr e Ascoytia e Aspeytia et Çestona una en pos de otras por orden
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.001

  • azcoitia - (1470/07/08 [1983]) FDMPV.002 , 82. dok., 150. or.
    (...)
    Yo el rey embio mucho a saludar a vos los Procuradores de los Escuderos fijosdalgo de las villas y lugares de la mi N. y L. Provincia de Guipuzcoa mis leales vasallos que estades juntos en Junta en la villa de Azcoitia que como aquellos que amo y precio de quien mucho fio, fago vos saber que vi vuestra peticion
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.002

  • azcoitia - (1470/10/15 [k. 1470/11/20, 1983]) FDMPV.002 , 92. dok., 163. or.
    (...)
    al derredor del dicho lugar de Usarraga quando los llamamientos se ficieren para la dicha Usarraga e quando se ficieren para Vasarte se pueda facer en Santa Maria de Olaz o en Santa Cruz de Azcoitia
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.002

  • azcoitia - (1470/11/20 [1983]) FDMPV.002 , 92. dok., 163. or.
    (...)
    que de aqui adelante podades facer e fagades la dicha Junta en la dicha Yglesia de San Bartolome de Vidania e en otra qualquier Lugar de la dicha Vidania dos o tres tiros de la ballesta de la dicha Usarraga quando los llamamientos se ficieren para la dicha Usarraga e que cuando los dichos llamamientos ficieren para Vasarte fagan y puedan facer la dicha Junta en la Yglesia de Santa Cruz de Azcoitia o en la Yglesia de Santa Maria de Olaz e quiero e es mi merced y mando que lo que asi en los dichos lugares se ficiere por la dicha Junta vala y sera firme bien asi e a mi cumplidamente como si se ficiere en qualquier de los dichos Lugares de Usarraga e Vasarte donde por las dichas Ordenanzas esta señalado que se ficiere
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gizpuzkoa
    Jatorria: FDMPV.002

  • azcoytia - (1472/09/26 [1983]) FDMPV.002 , 98. dok., 171. or.
    (...)
    ordenaron e mandaron que de aqui adelante las dichas Juntas generales anden por la forma seguiente e esta primera Junta general que sea hecho a la villa de Cestona desla general de la Renteria que sera en el mes de noviembre primero que viene por bien de paz e concordia que se faga en vuena hora en la dicha villa de Cestona e por quanto se falla que en estos diez y ocho años en la villa de Segura non ha habido Junta general e por ende la otra Junta general seguiente que sera en el mes de mayo primero viniente que vaia e sera en la dicha villa de Segura e de ende vaia a Azpeitia e de ende vaia a Zarauz e de ende a Villa Franca e de ende a Azcoytia e de ende a Zumaya e de ende a Fuenterrabia e de ende a Vergara e de ende a Motrico e Tolosa e dende a Mondragon e de ende a San Sebastián e de ende a Hernani e de ende a Elgoybar e de ende a Deva e de ende a la Renteria e de ende a Guetaria e asi se cumplen las diez y ocho villas e a cada villa a una vez e dada la dicha Guetaria condecabo se torne a la dicha Cestona e asi a los otros Lugares segund que esta declarada e acavada la Junta General
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.002

  • azcoitia - (1473/11/10 [k. 1473/11/27, 1983]) FDMPV.002 , 102. dok., 179. or.
    (...)
    embiamos a vuestra Alteza esta nuestra peticion e suplicacion firmada de nuestro Escribano Fiel e sellada con el sello de la dicha Provincia fecha en la nuestra Junta de Usarraga a diez dias del mes de noviembre de setenta y tres. Ausentes Azpeitia, Azcoitia, Vergara, Elgoibar, Mondragon. Umil siervos de vuestra Alteza Señoria. Domenjon
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.002

  • azcoitia, azcoytia - (1473/11/26 [k. 1473/11/27, 1983]) FDMPV.002 , 103. dok., 182. or.
    (...)
    suplicaron al Rey nuestro Señor que a su Alteza pluguiese de confirmar esta ordenanza e la mandar poner en los Libros e Ordenanzas de la Dicha Provincia ausentes Azpeitia, Azcoitia, Elgoibar, Vergara, Mondragon por mandado de la Junta Domejon Gonzalez [...] embiamos esta nuestra peticion firmada de nuestro escribano fiel e sellada con nuestro sello escrita en la nuestra Junta de Usarraga veinte y seis dias del mes de octubre año de setenta y tres ausentes Azpeitia, Azcoytia, Vergara, Elgoybar, Mondragon umilde servidor de vuestra Alta Señoria Domenjon suplicandome que a mi merced pluguiese la mandar publicar confirmar e vos mandar dar mi Carta para que de aqui adelante en todo fuese cumplida e guardada
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: FDMPV.002

  • azcoytiae - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    azcoytiae (II, VIII. kap., 166. orr. [0683. orr.]) // azcoytiae (II, VIII. kap., 172. orr. [0689. orr.])
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • yraugui - (1638) O.NUV , II, III. kap., 092. or. [0609. or.]
    (...)
    Antso Handiaren diploma baten latinezko aipuan: Iruñeko elizbarrutiko mugako lekuen zerrenda
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • azkoitiko - (1762) GavS , 1
    (...)
    *Azkoitiko Eleiza Nagusian Kantatuko diran Gabon-Kantaak edo Otsaldiak
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitin - (1762) GavS , 1
    (...)
    *Azkoitin
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1762) GavS , 3
    (...)
    *AZKOITIKO MISERIKORDIAKO Ama Birjiña Soledadekoari
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1762) GavS , 6
    (...)
    beste iñun diran Eleizaak inprimierazotzen ditue ateratzen dituen Kantaak, azkenik *Bilbaoko San *Praiskuko Praille gaxoetaraño, ta gure *Azkoitiko Eleiza ederrean kantatzen diranak, illunpean gelditu bear debe
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1762) GavS , 6
    (...)
    Orra bada esan da egin nun inprimierazo ditudan aurten gure *Azkoitiko Musika Aingeruzkoak kantatuko dituan iru Kanta aldiak
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitian - (1763) Lar.Gandara , 1
    (...)
    Ordaña bialtzen dizut *Azkoitian aurten kantatu diranao, musika kilikora batean, *Peñafloridako Kondeak egin dituenak, eta berak musikan paratu dituenak
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azcoitia - (1800-1833) AÑ.LPV , 51 A
    (...)
    Pueblos de Guipúzcoa. Primero se ponen los que pertenecen al Obispado de Pamplona
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • azcoitia - (1802) DRAH , I, 138-139
    (...)
    v. de la pr. de Guipuzcoa, del arcip. mayor y ob. de Pamplona. Llamóse antiguamente Miranda de Iraurgui y S. Martin de Iraurgui. El rey D. Alonso XI de Castilla la concedió merced de villa, y á sus vecinos la de hijosdalgo por privilegio dado en Burgos á 4 de enero del año de 1324. El escudo de sus armas es un castillo con tres torres, y la jurisdiccion reside en su alcalde ordinario, cuya regalía confirmó el rey D. Enrique II en Valladolid á 12 de julio de 1369, y ámbos privilegios se guardan en su archivo. Es una de las 4 villas en que debe residir por tres años la diputacion general y el tribunal del corregidor, y de las 18 en que se celebran las juntas generales, en las quales ocupa el 6.º asiento y vota con 96 fuegos. Se halla situada á la orilla del rio Urola en una llanura rodeada de altos montes, que son por el n. el de Izarriz á distancia de media legua, el qual abunda en canteras de piedra muy fuerte para edificio , y de jaspe con vetas de varios colores , y de ellas están construidos el famoso edificio de Loyola, y los preciosos retablos de su iglesia: por s. están los montes Carostorbe y Epelde; y por o. el de Guereizaeta á distancia de una legua. Confina por n. con las villas de Mendaro, Deva y Cestona; por e. con la villa de Azpeitia , de la qual dista una legua, habiendo entre ámbas un hermoso camino y paseo construido á expensas de las mismas; por s. con la de Zumarraga; por o. con las de Anzuola, Vergara y Elgoibar, y se extiende toda su circunferencia á 6 leguas. En ellas hay 260 caseríos con mas de 300 habitaciones, en las quales, y en las 200 casas de que se compone la villa se cuentan 4& personas. Está dividida en tres barrios denominados Iparcale, Laguardia y Santa Clara; y tiene otros tantos portales, uno de ellos debaxo de la muralla de la casa solar de Idiaquez , sobre la qual se fixaban antiguamente los carteles de desafio de los parientes mayores de la provincia, por ser el parage mas notable de ella. Las calles están enlosadas, y en la plaza la casa de ayuntamiento, que tiene cinco arcos en la fachada principal, y otro al costado de la calle, todos de piedra sillar. La iglesia parroquial hasta el año de 1540, en que se trasladó al sitio que hoy ocupa en el centro de la villa, estaba en terreno propio de la casa olar de Balda, de cuyo patronato era, y se intitulaba santa Maria de Balda. Desde entónces se llama santa María la Real, y está servida por un cura denominado vicario, 7 beneficiados, un sacristan presbítero y 12 capellanes expectantes. Hay una ayuda de parroquia de la advocacion de S.Emeterio y Celedonio con un cura y un capellan , y comprehende 30 caseríos. Este curato ,y los beneficios de la iglesia parroquial los provee el duque de Granada de Ega, y concurre con la villa para la presentacion del curato de la primera. Tambien hay 5 ermitas anexas á la parroquia y 6 de particulares. A corta distancia de la villa están los conventos de religiosas clarisas, fundado por D. Francisco Zuazola é Idiaquez, del consejo real, hácia el año de 1589, y de brígidas recoletas de santa Cruz, y en cada uno habrá como unas 24 monjas. Este último se fundó el dia 30 de marzo de 1691, y en el inmediato vistió el hábito sor Josefa del Santísimo Sacramento , en el siglo Larramendi hija de la misma villa, que murió con fama de santidad, y en su casa se erigió una basílica con la competente dotacion para un capellan. Al otro lado del rio Urola, sobre el qual hay un puente, está la Casa de misericordia , en la qual se recogen los pobres y se mantienen con el producto de 4 mrs. de sisa en cada azumbre de vino, y con las limosnas de los fieles. Hasta el año de 1757 fué hospital que fundó D.ªMarina de Arámburu en su testamento otorgado á 24 de enero de 1557. Ademas de otras muchas fuentes de que abunda esta villa, hay dos medicinales, la una sulfúrea en la playa de Larramendi muy provechosa para las enfermedades de piedra é pijada, cuyo análisis puede verse en los extractós de la sociedad vascongada de los años de 1773 y 74; y la otra ferrugínea junto á la ferrería de Jausoro. Las regatas de Chalon, y de Egurbide, en la qual está la ferrería de su nombre, se incorporan en esta villa con el río Urola, con cuyas aguas se mueven 9 molinos, y 5 con las de aquellas regatas. La cosecha de frutos asciende anualmente á 12 fanegas de trigo, 14 de maíz, 10 de castaña, y se coge tambien mucha manzana para sacar sidra, y todo género de frutas y hortalizas. No es esta la única ocupacion de los naturales, porque en 4 fábricas trabajan clavo menor llamado de cuenta; y en sus montes poblados de robles trasmochos y brabos, hayas, nogales, encinas, álamos, alisos y chopos, cuyo número se puede calcular en mas de 50& árboles: crian ganado lanar, de cerda y vacuno. Entre los muchos hijos ilustres en virtud, armas y letras que ha tenido esta villa, se han distinguido por sus ilustres acciones los señores de la casa solar de Idiaquez, y particularmente D. Pedro de Idiaquez, repostero mayor de la cámara de los reyes católicos , que en atencion á sus señalados servicios le hiciéron merced por tres vidas de la alcaldía de Sayaz, escribanía mayor del corregimiento de Guipuzcoa y de otros derechas , y murió en el reyno de Nápoles por los años de 1506; y en el mismo reyno fué arzobispo de Brindis su hermano D. Domingo. D Martin Idiaquez sirvió la secretaría de Estado en tiempo de los reyes Felipe II y III, y por muerte de su tío D. Juan de Zuazola, hijo de Azcoitia y obispo de Astorga, ocurrida en el año de 1590, sucedió en las casas de parientes mayores de Yarza y Alcega. D. Juan de Idiaquez, duque de Granada de Ega, general de los reales exércitos, ayo y sumiller de corps del señor Fernando VI siendo príncipe: su hermano D. Tomas teniente general de los reales exércitos, y capitan general de las costas de Andalucía. La familia de Zuazola ha dado asimismo muchos varones dignos de perpetua fama, y entre ellos á D. Lorenzo de Zuazola, que siendo general de la armada de Filipinas, se ahogó desgraciadamente. D. Tomas de Larraspuru nació en Azcoitia á 30 de diciembre de 1582: fué capitan de la guardia de la carrera de las Indias, y murió el año de 1632. Para honor y gloria de esta villa, de las provincias vascongadas, y de toda España, nació en ella á 23 de octubre de 1729 D. Francisco Xavier de Munive é Idiaquez, conde de Peñaflorida, primer director perpetuo, sócio de número, y fundador de la real sociedad Vascongada, que murió á los 55 años de su edad en 13 de enero de 1785, y fué enterrado en la iglesia parroquial de la villa de Marquina, de que era patrono. Su amor á la patria, su ardiente zelo por la prosperidad de las ciencias y las artes, su infatigable laboriosidad , su extraordinario talento y estudio, y las demas prendas personales del conde de Peñaflorida le han hecho merecedor de los justos elogios que le han tributado las naciones extrangeras, y de los panegíricos dedicados á su ilustre memoria por las sociedades Matritense y Vascongada. A.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • azcoitia - (1829 [1587, 1614]) CENS.CAST.XVI , Ap. 124, 304a
    (...)
    Azcoitia con un fuego de la casa de Mozorona, noventa y seis fuegos [...] Azcoitia / [VECINOS:] 300 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • azkoititik - (1847) Izt.C , 186
    (...)
    Eta oezaz landara, *Santiago egunean *Segurako merkatutik, San *Andreskoan *Azkoititik, Santa *Luziaz *Zumarraga *Billaerrealetatik, eta San *Tomasetan *Azpeitian, *Seguran, eta *Mondragoiko Errian egiten direanetatik nork daki zenbaterañoko zerri samaldak eramaten dituzten Bizkaitar, Arabatar, Erriojatar eta beste askok berariaz artara etorririk
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1847) Izt.C , 81
    (...)
    *Azkoitiko mugapean iturri geza-gozoko asko dira txit, bai ta osasungilletzat ondo ezagutuak dauden ugaiotarrak ere bi; oetako bat sufreduna arkitzen da *Larramendiko zelaiean, saiespeko oñaze eta arrimin edo usuria ezin egiñik jarten diranentzako guztiz eragillea
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1847) Izt.C , 55
    (...)
    *Azkoitiko mugapean ere arkitzen dira, kolore askotako Nabarria iori ematen duten arrobi aberatsak; eta oetatik ateratako arriakin egiña arkitzen da *Loiolako Aldare nagusiko Erretablo eder ikusgarria
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1847) Izt.C , 455
    (...)
    *Azkoitiko Erri gozatsuan jaio izan dira seme argidotar anitz arma eta letraetarako
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1847) Izt.C , 456
    (...)
    *Felipe bigarren eta irugarrenaren denporan D, *Martin *Idiakez egondu zan qq; eta beraren osaba D, *Juan *de *Zuazola *Azkoitiko seme Obispo *Astorgan zegoena ill zanean, egin zan *Yarza eta *Alzegako etxe aide nagusietako jaun ta jabe
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitian - (1847) Izt.C , 456
    (...)
    D, *Tomas *de *Larraspuru jaio zan *Azkoitian milla bosteun laurogei ta bigarren urteko abenduko illaren ogei ta amargarren egunean, zeña izandu zan *Indiaetara bideko gordedadiaren Kapitan, eta ill zan milla sei eun ogei ta amabigarren urtean
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiako - (1847) Izt.C , 456
    (...)
    *Azkoitiako Erriaren, Probinzia Euskaldunen eta *España guztiaren ondra ta gloriarako jaio zan Erri onetan milla zazpieun ogei ta bederatzigarren urteko urri-illaren ogei ta irugarren egunean Don *Franzisko *Jabier *de *Munibe ta *Idiakez Konde *de *Peñaflorida, Euskaldun Laguntza Errealaren lendabiziko ipinle ta zuzendari betikoa;
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azcoitia - (1847) IZT.KOND.EL , 182, 383, 395, 456(2)
    (...)
    Toki-izena.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IZT.KOND.EL

  • azkoitira - (1847) Izt.C , 113
    (...)
    Jarraitzen du bere joaira *Azkoitira, eta *Azpeitira: bi Erri oetako ordeka zelaiak ureztatzen ditu murruak jotzeraño: lagatzen du ezkerrerontz *Azkoitia, eta eskuitara *Loiolako Jauregi ta Eliza andi ospatsu Erri bien bitartean dagoana: *Azpeitiko Erriaren ondoan artzen ditu eskui aldetik *Beizama, *Urrustilla, eta *Erreziltik jatxitzen diran urak, eta oekin ioritu ta andizkaturik igarotzen da ausardia betean *Lasaoko etxadia eskuitara utzirik, *Aizarnaren auzoko txuntxur batean dagoen Erri *Zestoakora, zeña inguratzen daben biribillerdiaren idurian; emendik jarraitzen du *Arroako ibarrera, eta andik *Iraetako etxadiara; *Aizarnazabal, eta *Oikiñaren gertutik igarotzen du *Zumaiara; eta emen egonaldi batzuk egiñaz Erri au ezkerrerontz, eta *Getaria, ez urrun, eskuitara lagarik, *Kantauriako itsaso gozoari laztantzen zaio naitasun bero bizi gartsuarekin
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitia - (1847) Izt.C , 113
    (...)
    Jarraitzen du bere joaira *Azkoitira, eta *Azpeitira: bi Erri oetako ordeka zelaiak ureztatzen ditu murruak jotzeraño: lagatzen du ezkerrerontz *Azkoitia, eta eskuitara *Loiolako Jauregi ta Eliza andi ospatsu Erri bien bitartean dagoana: *Azpeitiko Erriaren ondoan artzen ditu eskui aldetik *Beizama, *Urrustilla, eta *Erreziltik jatxitzen diran urak, eta oekin ioritu ta andizkaturik igarotzen da ausardia betean *Lasaoko etxadia eskuitara utzirik, *Aizarnaren auzoko txuntxur batean dagoen Erri *Zestoakora, zeña inguratzen daben biribillerdiaren idurian; emendik jarraitzen du *Arroako ibarrera, eta andik *Iraetako etxadiara; *Aizarnazabal, eta *Oikiñaren gertutik igarotzen du *Zumaiara; eta emen egonaldi batzuk egiñaz Erri au ezkerrerontz, eta *Getaria, ez urrun, eskuitara lagarik, *Kantauriako itsaso gozoari laztantzen zaio naitasun bero bizi gartsuarekin
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitia - (1847) Izt.C , 182
    (...)
    Eun baserri-etxetaraño izango dira *Oiarzungo mugapean erostura berri oetan egiñak; eta *Azpeitia, *Azkoitia, eta beste Erri askotan nork daki zenbat
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • azkoitiko - (1847) Izt.C , 245
    (...)
    Iru urtez onontz *Azkoitiko plazan idi-apustu batean jokatu dira eun ta irurogei milla erreal igaroak; eta dirutza andi onen zatirik geiena edo guztia, begira izan etzitekean errenta pagatzen dutela bizi diran maizter jende nekazariena
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • iraurgi > azcoïtia - (1874) LU.RNLPB , 6. or.
    (...)
    1er. Il est des localités qui ont complètement changé de nom [...] Parfois un nom basque a remplacé un autre nom basque de signification différente, phénomène commun à toutes les toponymies: Beresonaga (Biscaye) est devenu Larrabezua; Munditibar (Al. [sic]), Guerricaiz; Iraurgi (Guipuzcoa), Azcoïtia, etc.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: LU.RNLPB

  • askoitia - (1909) VIN.INTELB , 353. or.
    (...)
    Parmi les éléments de la toponymie basque, quatre syllabes attireront particulièrement. l’attention. Ce sont har, ar — haitz, aitz, atz, az — ur, uh, ug — itz, iz. Les deux premières ont la signification commune de «pierre», mais ar parait comporter une idée de petitesse relative et aitz une idée de grandeur, de sorte que ar signifierait «pierre, roche, rocher», et aitz «roc, montagne» [...] Haitz n’est pas employé dans la langue courante actuelle mais son sens n’est pas douteux cf. notamment le proverbe d’Oihenart : Emaitzak hausten tu haitzak «les présents brisent les rocs», il intervient dans Haizpuru «extrémité de la montagne», Haiçaguerri «roche découverte», haitze «chateau, le roc, la hauteur »; Aspeitia et Askoitia «le bas et le haut de la montagne». Ascain en dérive aussi, il parait signifier «le haut de la montagne», mais cela n’est pas possible, puisque le village est au bord de la Nivelle; le vrai sens de ce nom est donc «dominé par la montagne». Ascain est en effet le village le plus rapproché de la Rhune
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: VIN.INTELB

  • azpeitia - (1912) VIN.TB , 407. or. [1. oharra]
    (...)
    Par quels phénomènes phonétiques Abenze de haut est-il Omize et Abenze de bas Onize? Le mot devrait être le même, avec les dérivations pea(pia) « le dessous » et gaiña « le dessus ». C’est là un de ces cas exceptionnels où des noms topographiques sont accompagnés de l’article ; il est, remarquable, à ce propos, de rappeler les noms de Azpeitia « la montagne au-dessous » et Azcoitia « la montagne au-dessus »
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: VIN.TB

  • azkoitia - (1912) VIN.TB , 407. or. [1. oharra]
    (...)
    Par quels phénomènes phonétiques Abenze de haut est-il Omize et Abenze de bas Onize? Le mot devrait être le même, avec les dérivations pea(pia) « le dessous » et gaiña « le dessus ». C’est là un de ces cas exceptionnels où des noms topographiques sont accompagnés de l’article ; il est, remarquable, à ce propos, de rappeler les noms de Azpeitia « la montagne au-dessous » et Azcoitia « la montagne au-dessus »
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: VIN.TB

  • azkoiti - (1921-1925) AZK.CPV , 0532. zkia. [0484], II. lib., 0666. or. [07. lib., 020. or.]
    (...)
    Leku-izena [BI, Aulesti, Asiak egina dirudi]: andra galantak Azkoitin dira
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.CPV

  • azkoitia'n - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 103, 105, 108, 110. or.
    (...)
    Zabalotegi (Azkoitia'n...) 103. or.; Basaŕte (Azkoitia'n, Alkitza'n, Zarautz'en, Beŕgara'n, Mungia'n...) 105. or.; Uŕategi (Azkoitia'n...) 108. or.; Ilaŕaga (Azkoitia'n...) 110. or.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: ETX.EEI

  • azkoitia - (1966) AZK.EDIAL , 34 A
    (...)
    Dialecto guipuzcoano
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • azkoitia - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 149. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • azkoiti - (1974) LIZ.LUR , 33, 34. or.
    (...)
    Urola Harro-ra jaisten gara aipatu ditugun aldatzetatik. Udanatik, Legazpira; Deskargatik, Urretxu eta Zumarragara; Azkaratetik, Azkoitira eta handik, Urolan behera, Azpeitia, Zestona eta Zumaiara […] Erdi alderdian [Urola arroaz ari da], behinolako Iraurgi haranean, Azpeiti-Azkoitietan ere badira industriak, *erredizak eta beste mota batzuetakoak; eta berdintsu itsas hegiko hiru herrietan
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: LIZ.LUR

  • azcoitia: azkoitia - (1974) TXILL.EHLI , 166 B

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • azcoitia: azkoitia -a (azkoitiar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 320. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • azcoitia: azkoitia -a (azkoitiar) - (1979) E.UDAL , 19

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • azcoitia - (1980) IGNE.AUT.PV , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azcoitia - (1982) SGE.100KART , 11-4

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • Azkoitia - (1983) GOIK.IZRRTZ , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • AZKOITIA: AZKOITIA - (1986) HPS.EAE , 19

    Zer: Entitatea
    Non:
    Jatorria: HPS.EAE

  • azkoitia - (1989) MU.ETM , 13, 250

    Zer:
    Non: Azkoitia
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1991) NOM.1991 , Gip. 08

    Zer:
    Non: Azkoitia
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1992) FK , 063-61-107-4
    (...)
    azkoitia
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1992) FK , 063-62-100-3
    (...)
    azkoitia
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1992) ARZDI.GIPTOP , 063-61-107-5
    (...)
    azkoitia
    (...)

    Zer:
    Non: Azkoitia
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1992) ARZDI.GIPTOP , 063-62-100-4
    (...)
    azkoitia
    (...)

    Zer:
    Non: Azkoitia
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1992/12/09) DEIKER.HPS , 53068
    (...)
    063-62 100
    (...)

    Zer:
    Non: Azkoitia
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (1994) OV.11 , 63-64
    (...)
    [-Eta atzizkia] Koldo Mitxelena ere lan batean baino gehiagotan arduratu da berrekailu honetaz [AV, 87. or.; FHV, 238 eta 528-529. orr.; FLV, 3, 1971, 241-267. orr., gero PT-en (141-167. orr.) birrargitaratua]. Egiten dituen baieztapenik garrantzizkoenak hauek dira: [...] 2.-Txistukari atzean -keta azaldu ohi da, nahiz ariceta toponimoa oso goiz dokumentatzen den [Irakasle errenteriarrak dioenez -keta / -eta bikotea azaltzeko bi bide ezberdin daude. Lehenaren arabera, hasierako kontsonantea irekierarik handieneko testuinguruetan galdu dateke, -kizun / -izun, -kunde / -unde eta beste zenbaitekin gertatzen den moduan. Bigarrenaren arabera, ametz lexematik abiatuz, adibidez, ametz-eta-n genuke, gero interbersioz *ameztetan, eta hemendik disimilazioz, amezketan aldaera aterako litzateke (PT, 145. or). Azkuek (APIM, 187. or.) honela dio gai honetaz ari delarik: "tz-ri oa ezartzean tz goriek t galdu ta z-ri datxikola k gelditzen da: Ametz «quejigo»tik Amezkoa «territorio de quejigos» bezala, Aetz ta Giputz eta oa gontatik Aezkoa ta Gipuzkoa sortu zaizkigu. Tz-k berezkoa du egokitasun gori: Baratzari (baratzeko gauza) barazkari da, geienak laburtuz bazkari badiogu ere; atzazal (corteza de dedo) azkazal «uña» da, aitz ta ondo azkondo; otz ta irri itzez itz «frío» «pequeño» ozkirri «fresco», itz ta era (manera de palabra) izkera bezela" Halere, autore honen arabera salbuespenak ere badira (id., 183. or.): "Itz anitzetan k gori, z-ren urranen etorriarren, ezta tz-ren umea izaten: batzuetan g izaten da bere iturria, bertze batzuetan k" (Azkoitia, Izketa...) -Keta atzizkiaren kasuan batzuk tz + eta segidatik atera diren arren (Amezketa, Azketa, Arizketa...), badira k tz-tik sortua ez dutenak ere: "Bertze guztiak z gabeak (dira): arilketa, araketa, berriketa… eta abar. Keta gonen k ezta tz-tik sortua" (183. or.)]. Hau da, izan ere, jokaera berdintsua duen -aga atzizkitik bereizten duen ezaugarria.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OV.11

  • Azkoitia - (1995/03/10) EJ.ENT95 , 2639. or.
    (...)
    OGASUN ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA KULTURA SAILA 1145 ERABAKIA, 1995eko otsailaren 20koa, Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendariarena eta Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendariarena, Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenei zabalkundea ematen diena. Euskal Autonomi Elkarteko udalei kontsulta egin ondoren eta urtarrilaren 3ko 1/1995 Dekretuaren 7.1.j). eta 13.d) ataletan, apirilaren 30eko 286/1991 Dekretuaren 17.e) atalean eta apirilaren 23ko 258/1991 Dekretuaren 13.c) atalean ezarritakoarekin eta azaroaren 24ko Euskeraren Erabilpena Arauzkotzezko 10/1982 Oinarrizko Legearen 10. atalean ezartzen denarekin bat, biztanleria guneen izenen erabileran batasuna bermatzeko, hauxe ERABAKI DUGU: Erabaki honen Eraskinean agertzen den Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenen zerrendari zabalkundea ematea. Vitoria-Gasteiz, 1995eko otsailak 20. Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendaria, IÑIGO BARANDIARAN BENITO. Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendaria, XABIER AIZPURUA TELLERIA. Udala: Azkoitia.
    (...)

    Zer: Biztanleria-entitatea
    Non: Azkoitia
    Jatorria: EJ.ENT95

  • azkoitia: azkoitia, -a - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1215. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.GOR.EAE

  • Azkoitia: Azkoitia, -a - (2001) EUDEL , 138

    Zer: Biztanle-entitatea
    Non:
    Jatorria: EUDEL

  • Azkoitia (-a): azkoitiar - (2004) ARAUA.140 , Euskera, XLIX (2004, 2), 1011. or.
    (...)
    Azkoitia (-a) (euskara); Azkoitia (ofiziala). Herritar izena: azkoitiar. Oharra: Gogoratu behar da Azkoitia herri izenaren bukaerako –a artikulua dela. Hortaz, udalaren izen osoa erabiltzean honakoa da bidea: Azkoitia, Azkoitiarekin, Azkoitian...; baina Azkoitiko, Azkoititik, Azkoitira... Era berean, izen honek bere azken –a galtzen du ondoan beste determinatzaile bat edo adjektiboa daramanean; adibidez: Azkoiti maitea, Azkoiti osoan, Gure Azkoiti hau…
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: ARAUA.140

  • azkoitia - (2007/12/10) DEIKER.HPS , 53068
    (...)
    063-62 100
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azkoitia - (2009/07/09) GAO , 127. zkia. 168. or.
    (...)
    AZKOITIKO UDALA Iragarkia Jakitera ematen da 2001eko maiatzaren 31n izandako Udalbatzarraren erabakiz, Azkoitiko biztanle guneen izen ofizialak aho batez finkatu zirela, aurrerantzean horrela geldituz: Azkoitia, Izarraitz, Arrietamendi, Ormolamendi. Azkoitia, 2009ko ekainaren 30a.- Asier Aranbarri, Alkatea. (2146) (8433)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: GAO

  • miranda de iraurguy (azkoitia) - (2011) SAL.IKA , 3, 145. or.
    (...)
    El nombre romance Montdragon, convertido pronto en Mondragon [...] se inserta en el grupo de nombres un tanto ostentosos que estuvieron de moda durante la Baja Edad Media; sin salir de Gipuzkoa podemos mencionar Miranda de Iraurguy (Azkoitia), Montreal de Deva (Deba), Villamayor de Marquina (Elgoibar), etc.
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Gipuzkoa
    Jatorria: SAL.IKA

  • Azkoitia (ofiziala)
UTM:
ETRS89 30T X.555933 Y.4780819
Koordenatuak:
Lon.2º18'38"W - Lat.43º10'45"N

Kartografia:

063-62 [FK]; 063-61 [FK]

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper