- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Erretes Lanteno - Lekuak - EODA

Erretes Lanteno (Kontzejua, auzoa)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Herritarra:
erretestar 
Altitudea:
222 
Arautzea:
batzordearen beraren arautze proposamena 
Non: Aiara
Kokalekuak:
  • ferrant sanchez de retes - (1420) FDMPV.131 , 50
    (...)
    Salinas, 1420
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Gesaltza [?]
    Jatorria: IZ.05

  • retes - (1454) FDMPV.052 , 44
    (...)
    1454 Retes (OrdI 36,44)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • furtun sanchez de retes - (1454) FDMPV.052 , 32
    (...)
    Aiara, 1454
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • llanteno et retes - (1458) RLOIZ.DVPV , 349

    Zer: Herriak
    Non: Araba
    Jatorria: IZ.05

  • juan de retes [...] pedro de llanteno - (1483) FDMPV.052 , 144
    (...)
    Aiara, 1483
    (...)

    Zer: Antroponimoak
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • retes - (1551) DIBO.LVMG , 398

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • retes - (1558, 1570, 1584, 1617 [1990]) BARR.OTA , I, 211, 242, 252, 298
    (...)
    apellido
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • mencia saez de retes - (1575) FERN.VALD , 203
    (...)
    «Mencia Saez de Retes viuda mujer que fue de Juan de Luyaondo», Gasteiz, 1575
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Gasteiz
    Jatorria: IZ.05

  • retes de llanteno - (1660) ITU.VENC , 213
    (...)
    1660 Retes de Llanteno (Itur 213)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • retes de llanteno - (1660) OR.AIAR , 167
    (...)
    cita de Iturrate
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • Retes - (1696-1773) Gam. , 35
    (...)
    Y la quinta es de Llanteno / Retes, Costera, Quejana / Menagaray, Sojoguti / Santa Coloma la guapa
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: Gam.

  • y la quinta es de llanteno / retes - (1700-1800) Gam. , 35

    Zer: Herria(k)
    Non: Araba
    Jatorria: IZ.05

  • juan de herretes - (1745) IZ.03 , 108
    (...)
    Urduña, 1745 [...] Galé, Gorrotxategi y Mugurutza (2013: 108) señalan que está documentada la forma Erretes de las dos localidades llamadas en castellano Retes, forma que ha sido empleada también como apellido.
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Urduña
    Jatorria: IZ.05

  • retes de llanteno - (1771-) AAHP.PALORABZ , 0875

    Zer: Leku-izena
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 0162

    Zer: Leku-izena
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (1802) DRAH , II, 273
    (...)
    l. de señ. de la herm. de Ayala, pr. de Álava. Confina por e. con Oceca, por s. con Soxoguti, por o. con el valle de Mena, y por n. con Mendieta. Tiene 20 vecinos, con la misma justicia ordinaria que se dixo en su hermandad, una iglesia parroquial, dedicada á S. Andres apóstol, servida por un solo beneficiado, y es su patrono el conde de Ayala. En lo eclesiástico pertenece á la vic. y arcip. de Ayala. M.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DRAH

  • retes de llanteno - (1802) DRAH , II, 273

    Zer: Herria
    Non: Araba
    Jatorria: IZ.05

  • retes - (1829 [1557]) CENS.CAST.XVI , Ap. 120b
    (...)
    AYALA // Luyando // Oquendo // Respaldiza // Amurrio // Barambio // Izoria // Larrimbe // Astobiza // Lezama // Saracho // Aguinaga // Llanteno // Añez // Lecamaña // Echagoyen // Sojo // Erbi // Legarzo [sic; -j-] // Beostegui [sic; Beotegui] // Mendieta // Costera // Sta. Coloma // Lujo // Sanmancon [sic; -ton] // Madaria // Retes // Olabeza [sic; -zar] // Maroño // Menagaray // Quejana // Menoyo // Oceca // Murga / [Vecindario:] 1497
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • retes de junto a llanteno - (1841) LOT.AY , 174
    (...)
    1841 Retes de junto a Llanteno (LO 174)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • retes de llanteno - (1849) MAD.DGEH , XIII, 427

    Zer: Herria
    Non: Araba
    Jatorria: IZ.05

  • retes de llanteno - (1877) BEC.LA , 320
    (...)
    1877 Retes de Llanteno (BB 320)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • retes de llanteno - (1892) MEND.AY , 2
    (...)
    1892 Retes de Llanteno (MD 2)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • ayala'ko retes'en - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 104. or.
    (...)
    Axpuru (Izoria'n, Ayala'ko Retes'en, Goŕdexola'n, Laŕabetzua'n...)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: ETX.EEI

  • retes de llanteno: erreta-lanteno (erretar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 307. or.
    (...)
    Kodea: 1.2.4.21.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • RETES DE LLANTENO: ERRETA-LANTENU - (1986) HPS.EAE , 33

    Zer: Entitatea
    Non: Aiara
    Jatorria: HPS.EAE

  • retes de llanteno - (1989) OV.05 , --
    (...)
    pueblo del valle de Ayala
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (1991) NOM.1991 , Ar. 08

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (1992) FK , 086-27-235-2
    (...)
    ayala/aiara
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (1993/01/01) DEIKER.HPS , 64115
    (...)
    086-27 235
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • Retes de Llanteno - (1995/03/10) EJ.ENT95 , 2614. or.
    (...)
    OGASUN ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA KULTURA SAILA 1145 ERABAKIA, 1995eko otsailaren 20koa, Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendariarena eta Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendariarena, Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenei zabalkundea ematen diena. Euskal Autonomi Elkarteko udalei kontsulta egin ondoren eta urtarrilaren 3ko 1/1995 Dekretuaren 7.1.j). eta 13.d) ataletan, apirilaren 30eko 286/1991 Dekretuaren 17.e) atalean eta apirilaren 23ko 258/1991 Dekretuaren 13.c) atalean ezarritakoarekin eta azaroaren 24ko Euskeraren Erabilpena Arauzkotzezko 10/1982 Oinarrizko Legearen 10. atalean ezartzen denarekin bat, biztanleria guneen izenen erabileran batasuna bermatzeko, hauxe ERABAKI DUGU: Erabaki honen Eraskinean agertzen den Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenen zerrendari zabalkundea ematea. Vitoria-Gasteiz, 1995eko otsailak 20. Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendaria, IÑIGO BARANDIARAN BENITO. Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendaria, XABIER AIZPURUA TELLERIA. Udala: Ayala.
    (...)

    Zer: Biztanleria-entitatea
    Non: Ayala
    Jatorria: EJ.ENT95

  • Retes de Llanteno - (1998) GSAL.CTOPA , 8-061-000
    (...)
    Retes de Llanteno (Ayala)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: GSAL.CTOPA

  • retes de llanteno: retes llanteno - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1188. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: E.EUS.GOR.EAE

  • Retes de Llanteno: Retes Llanteno - (2001) EUDEL , 121

    Zer: Biztanle-entitatea
    Non: Aiara
    Jatorria: EUDEL

  • erreta-lantenu (gazt. retes de llanteno) - (2001) OR.AIAR , 167, 181. or.
    (...)
    Aiarako udalerrikoa. Leku izen honetan eta hurrengoan gaztelaniaz egindako formazioa dugu, lehen elementua rete(s) hitza da; Nafarroa, Errioxa eta Arabako gaztelania dialektalean ezaguna, gaztelaniaren forma arrunta red da, eta bere esanahia da abereek mendian lo egiteko duten lekua (Echevarría Isusquiza 464). Antroponimoetan izan da erabilia aspalditik: 1504 Sancho López de Rretes (AA1 47) [...] Ondorioak // Lan honetan toponimo ugari aztertu dira, batzuk etimologia argikoak, beste hainbeste ez. Hemen jatorri iluntzat aurkeztu direnentzat etimologia egokia izan dezakete, aurkitzea falta delarik. Gainera, ez da ahaztu behar ziurtasun mailak daudela, eta zenbait leku izenekin inolako arazorik ez dagoen bitartean, beste askorekin ziurtasuna ez dela erabatekoa, jatorria eta bilakaera guztiz zehaztea beharrezkoa baita. Hala ere, ondorio batzuk aurkeztu daitezke, toponimoen izaeraz eta jatorriaz. [...] // Deskribatzaileak direnetan, gehienek euskal etimologia dute, beste batzuk gaztelaniazkoa (Campijo, Costera, Retes de Llanteno, Retes de Tudela...). Jatorri euskalduneko asko zuhaitz izenak dira: Aginaga, Arespalditza, Lexartzu, Madaria, Saratxo eta Zuhatza. Bestelakoak ere badaude (Beotegi, Izoria, Olabezahar...)
    (...)

    Zer: Herria, auzoa
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • retes de llanteno v. erreta-lantenu - (2001) OR.AIAR , 177. or.

    Zer: Herria, auzoa
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • retes llanteno - (2002/11/28) OB.AG , 1.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Eibarren izandako bileran onartutako izena. // 21000.- Retes de Llanteno (of.), Retes Llanteno (eusk.), Retes Llanteno (prop.). Egoera: Nor. Zer: Entidad. Oin oharra: En 1850 figuran los barrios de: Retes de Suso, Axpuru, Palomar, Campo-hiza, El Puente, Repilla, Urtiaga y la Tejera
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • Retes de Llanteno - (2005) AFA.IZ , --
    (...)
    63 biztanle
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: AFA.IZ

  • retes de llanteno - (2005) NOM.GEOGR , Ar.
    (...)
    Retes de Llanteno
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (2005) NOM.GEOGR , Ar.
    (...)
    Retes de Llanteno /: Retes Llanteno
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes de llanteno - (2005) NOM.GEOGR , 0004
    (...)
    ayala/aiara
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • retes llanteno auzoa (kontzejua) - (2006/05/29) DEIKER.HPS , 64115
    (...)
    086-27 235
    (...)

    Zer: Auzoa (kontzejua)
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • erretes lanteno - (2007/02/16) OB.AG , 2.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • erretes - (2007/05/02) Euskera , LII (2007, 1), 379-380
    (...)
    Mikel Gorrotxategi Nieto, secretario de la Comisión de Onomástica de esta Real Academia de la Lengua Vasca-EUSKALTZAINDIA, CERTIFICA: Que el nombre de la junta administrativa de Retes de Llanteno, del municipio de Ayala/Aiara, en su forma eusquérica académica actual es Erretes. Que, como es sabido, en las fuentes documentales históricas del lugar, la forma más habitual es Retes de junto a Llanteno para diferenciarlo de Retes de Tudela, ya que ambos pueblos pertenecían a la Tierra de Ayala. Posteriormente, al crearse los actuales ayuntamientos, Retes de Tudela pasó a ser un barrio de Artziniega, perdiendo su carácter de junta administrativa propia. El nombre de este segundo pueblo deriva del valle de Tudela al que perteneció. Que esta Real Academia de la Lengua propuso en su Nomenclátor de 1986 la forma Erreta Lantenu, recogiendo las propuestas de la época. Esta forma, no documentada, se creó teniendo en cuenta que, por una parte, en euskera no existe la -r- inicial y, por otra, que es común que los topónimos eusquéricos que empiezan por Erre- pierdan la vocal inicial en romance. Así, Errekalde, Errotabarri y Errekatxu, por poner algún ejemplo, han sido castellanizados como Recalde, Rotabarri y Recachu. Esta pérdida se produce como consecuencia de la confusión con la preposición castellana “de”: de Erretes > de Retes. Teniendo en cuenta que en dicho pueblo el idioma original era el euskera, algo que se puede constatar en topónimos del lugar como Anduribai, Zubiaga o Itxabetxi, es poco probable que sus antiguos habitantes usaran la forma Retes. Que aunque la primera cita conocida de este nombre es del Fuero de Ayala de 1491, donde aparece Lopez de Retes, sin embargo, en la Fogueración de Urduña de 1745 un vecino de la calle "Yerro" de Orduña se inscribe como "Juan de Herretes". Cabe señalar que el hecho de añadir una h- al inicio de este nombre corresponde a la costumbre de hacerlo con las palabras que comienzan por er-, como es el caso de Hermita, hoy Ermita, o Hermua. En el siglo XVI Erretes aparece además como apellido de un comerciante de Bilbao. Igualmente, el vecino pueblo de Retes de Tudela aparece por primera vez en el Becerro de Behetrías de D. Pedro I (1351-1352) como "Erretes". Que de adoptarse la forma Erretes es innecesario añadir de Llanteno, ya que sería la única localidad de ese nombre. Además, Erretes ha sido siempre un pueblo independiente de Llanteno, por lo que esta denominación, sin mención al vecino pueblo, no es del todo correcta y se presta a confusión. En el caso de querer diferenciar esta población de Retes de Tudela, sería más apropiado hacer referencia a Aiara, que es el municipio donde está ubicada. A pesar de no disponer de testimonios documentales, de acuerdo con los usos de la lengua, el gentilicio debiera ser erretestar. Y para que conste y surta efectos, expide la presente en Bilbao a dos de mayo de dos mil siete. Vº Bº.- Andres Iñigo, Presidente de la Comisión.
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: Euskera

  • erretes - (2007/05/10) OB.AG , 6.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • erretes - (2011/02/15) OB.AG , 4.7.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Altsasun izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • erretes - (2013) IZ.03 , 7, 105-106, 356. or.
    (...)
    Batzorde horretako kide diren hiru egileek liburuki honen hasieran azaldu dituzte proposamen horiek egiteko aplikatutako irizpideak. Horrez gainera, desitxuratze prozesu handiagoa nozitu duten toponimoen errekuperazio edota egokitzapen kasuetan azalpen xeheagoak ere eman dituzte, Arespalditza, Erretes, Kexaa, Lanteno, Lexartzu, Luiaondo, Saraube, Zuhatza... eta beste zenbait izenetan [...] Aiarako mendebaldean dago kontzeju hau, Lantenoren hegoaldean, Zaballa eta Peregaña mendien artean Ibaizabal errekari bidea egiteko irekitzen den ibarrean. Iparraldean aipatutako Lanteno eta Opellora ditu, mendebaldean Soxo, hegoaldean Erbi eta Luxo, eta ekialdean Beotegi eta Menagarai. Madozen Diccionario delakoan (18451850) honako auzo hauek aipatzen dira: Retes de Suso, Axpuru, Palomar, Campo-hiza, El Puente, Repilla, Urtiaga eta la Tejera. 1877an, ordea, Becerro de Bengoak Retes de Suso besterik ez du aipatzen. Kontzeju honetan ere biztanleriak behera egin du pixkanaka baina etengabe. Madozen arabera, XIX. mendearen erdi aldera 160 biztanle zituen. 1950ean 82 zituen, 1970ean 90era heldu zen eta 2000ko erroldan 63 besterik ez dira ageri. // Bitxia bada ere, Madozek (1845-1850) kontzejuaren auzobururako Retiz sarrera dakar, guk hemen Repilla izenaz ematen dugun berbererako, alegia. Retes de Llanteno izen konposatua Retes de Tudela (Erretes Tudela) herri izenkidetik bereizteko sortu zen, biak kuadrilla berean baitzeuden, eta honako herri hauek osatzen zuten kuadrilla: Quejana, Menagarai, Retes junto a Llanteno, Costera, Llanteno, Mendieta, Santa Koloma, Retes junto a Tudela y Sojoguti. Antolaketarako behar horrek ekarri zuen denborarekin de junto a Llanteno edo Tudela erabiltzen hastea, handik hurbileko leku ezagunagoekiko erreferentzian, nahiz eta Erretesek ez duen zerikusirik Lantenorekin. // Aiarako etimologietan sakondu nahi izan dutenen artean, zalantzarik handiena sortu duten toponimoetako bat izan da Retes izena. Gehien zabaldu den bertsioak erreta hitzarekin alderatzen du ‘erre egin dena’, baina oztopo linguistiko ugari du aukera horrek eta ez da aintzat hartzeko modukoa, anekdota huts bezala ez bada. F. Barrenengoa (1990) ere saiatu da hitz honen nondik norakoak argitzen, baina hasieratik garbi utzi zuen zalantzak zituela. Hala eta guztiz ere, arrate hitzarekin lotu zuen ‘harrirako pasalekua’, aurrekoa baino are onargaitzagoa. Beste egile batzuek red ‘sarea, bidegurutzea’ hitzarekin lotzen dute, Redecilla del Camino (León) toponimoaren antzeko zerbait delakoan. F. Mugurutzarentzat [11 2003, Zaraobe, 94 ], retes hori beste toponimo batzuetan ere ageri da, aipatu dugun Artziniegako Retes de Tudelan, esaterako (Erretes Tudela), eta badirudi gaztelaniazko red hitzarekin zerikusia duela, ‘saroia’ edo ‘korta’ esan nahiko lukeena [12 Euskaraz kontzeptu hori adierazteko sare, saroi… erabiltzen dira. Erromantzez, berriz, latinezko maculata hitzetik heldu den majada eta red hitzetik datorren redil erabiltzen dira adiera horretan]. Antzeko hipotesiak erabili dituzte beste toki batzuetan eta beste ikertzaile batzuek ere [13 Echevarría, 1999]. Mugurutzaren esanetan, Retes osagaia duen aurkintza bat baino gehiago dago, adibidez, ondoko Laudio herrian eta horregatik pentsa dezakegu, toki-izena barik, antzinako substantibo generikoren bat izango dela, garai batean ohikoa. Baldintza horiekin, errazago uler daiteke hain eremu geografiko txiki batean izen bereko toki bat baino gehiago egotea, eta bereizi ahal izateko de Llanteno eta de Tudela eransgarriak gehitu behar izatea. // Gai etimologiko erakargarri horiek alde batera utzita, bada beste zalantza bat ere: nola arautu behar den toponimo horren erabilera euskaraz, hizkuntza hori aspaldi desagertu zen eremu hauetatik eta hizkuntza horretan idatzitako agiririk ez dugunean. Argi dago Rletraz hasten den hitzik euskaraz egotea ez dela historikoki posible. Horregatik, segurtasunez dakigu hitzaren hasieran beste soinuren bat eraman behar zuela. Gauzak horrela, Euskaltzaindiak Erreta Lantenu planteatu zuen bere garaian euskararako. Baina denborarekin jarrera zuhurragoa hartzea erabaki zuen erakunde horrek. Ondorioz, datu frogagarririk ez zegoenez, Retes Llanteno aldaera proposatu zuen atzera ere, agirietan euskarazko formaren ebidentziaren bat agertu arte. Euskarazko eraren lehenengo susmoa, 1745ean Urduñako Yerro kalean Juan de Herretes izeneko auzokidea bizi zela aurkitzea izan zen. Esan behar da izen honi hgehitzea oso ohikoa zela gaztelaniaz erhasiera zuten izenekin, Erbi herriaren izenaz mintzatzean argitu dugun bezala. Geroago egindako ikerketek egiaztatu dute antzina Aiarerriko herri biak izendatzeko Erretes izena erabili ohi zela. Horrez gainera, deitura arrunta izan zen Erretes Aiaratik kanpo eta azken testigantza Fontecha herriko parrokian aurkitzen dugu 1864an. Pixkanaka Erretes deitura horiek Retes bihurtuz joan ziren, jatorrizko aldaera gure artetik desagertu zen arte. Salbuespena Amerikan dugu, hasierako bokala duen erak bizirik baitirau oraindik ere bertan. Aurreko datuen argira, nahiko garbi baiezta daiteke Erretes izan zela aiararrek herri hau izendatzeko erabiltzen zuten aldaera [...] Jai patronalak [...] Erretes > Uztaila 22 > Santa María Magdalena / Andra Maria Magdalena
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.03

  • erretes lanteno - (2015) IZ.05 , 175. or.
    (...)
    vid. Retes de Llanteno
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • retes de llanteno - (2015) IZ.05 , 334-335. or.
    (...)
    Den. oficial: Retes de Llanteno [...] Etimol.: Galé, Gorrotxategi y Mugurutza (2013: 107) creen que la primera parte del topónimo que se repite en Laudio y Artziniega corresponde a un antiguo apelativo relacionado con el castellano red ‘corral’, ‘redil’, según lo señalado por otros autores anteriormente (véase Oribe, 2001: 167). // Nosotros estamos de acuerdo con esa interpretación. El topónimo estará basado en el latín retis ‘red’, en algo como retes, cualquiera que fuera el caso originario, tal vez con el mismo o parecido significado que el vasco sare, saroi (< sare + ohe) tiene (‘sel’, ‘majada’...), pero esto dista de ser seguro. En Aragón, como indican en su diccionario Corominas y Pascual (entrada red), es conocido el nombre rete ‘red’, y el Retes de Aiara, Artziniega y Laudio podría ser el plural de aquel, quizás con la acepción de ‘seles’ o ‘redes’. Que el nombre tenga en euskera una e- protética no es de extrañar.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • erretes lanteno - (2016/11/08) OB.AG , 1

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • [ré.teś.de.λan.té.no] / ([e.ré.teś.λan.té.no]) - (2015) [IZ.05]
  • Erretes (sinplea)
  • Retes de Llanteno (ofiziala)
  • Retes de Llanteno (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.491870 Y.4770955
Koordenatuak:
Lon.3º5'54"W - Lat.43º5'33"N

Kartografia:

086-27 [FK]

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper