- Help

*: Replace one or more characters
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Replace a single character
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Lizarrako merindadea - Places - EODA

Lizarrako merindadea (-a) (Merindadea)

Entity:
Antolakuntza/Eskualdea
Status of decision:
Commission's publication 
Situation: Nafarroa
Locations:
  • merindad d'esteylla - (1330) CAR.PNAXIV , 227 (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 1r)
    (...)
    Conto de Pero Resano, alcalde de Lerin et de Johan Periz, notario d'Artaxona, coyllidores del monedage de la Ribera, en la merindad d'Esteylla
    (...)

    What: Eskualdea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • merindat d'esteylla - (1350) CAR.PNAXIV , 376 -- (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 41v)
    (...)
    Summa tota del dicho monedage de la dicha merindat d'Esteylla sin la villa d'Estella: XIIIIC XLVII libras, II d. prietos
    (...)

    What: Merinaldea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • merindat d'estella - (1354 [1890]) BRUT.CN , XLIV. dok., 58. or. [Tiroir 12, nº 59]
    (...)
    Por mesnaderos [...] En la merindat d'Estella
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: BRUT.CN

  • esteilla - (1365/11/21 [1890]) BRUT.CN , CXIII. dok., 113. or. [Cartulaire Charles II, 88]
    (...)
    Semblantes letras fueron fechas a todos los merinos de las montaynas, et al merino de Sanguesa, et el merino de terras d'Esteilla et al castellan de Sant-Johan
    (...)

    What: Herria, merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: BRUT.CN

  • esteylla - (1365/12/26 [1890]) BRUT.CN , CXXIV. dok., 118. or. [Cartulaire Charles II, 154-155]
    (...)
    Karlos, etc. A nuestro amado merino de tierras de Esteylla o a su logartenient, salut
    (...)

    What: Herria, merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: BRUT.CN

  • esteilla - (1365/12/31 [1890]) BRUT.CN , CXXV. dok., 120. or. [Cartulaire Charles II, 164]
    (...)
    Karlos, etc. A nuestro amado el recebidor de tierras d'Esteilla, et a Roy Meriz d'Ayllo, scudero, salut
    (...)

    What: Herria, merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: BRUT.CN

  • merindat d'esteilla - (1366) CAR.PNAXIV , 648 (D.d dok. [AGN, sign. gb.], I r)
    (...)
    Partidas de las expensas fechas por los honrrados el [126. Tachado: seynnor] abbat de Yrach, Miguel Martiniz de Viana et pere de Palmas, recebidor de la merindat d'Esteilla por causa del priestamo [127. Tachado: los quoales el dicho recebidor pago] que el seynnor rey mando ser fecho antes que podiessen ser cogidos los XLm florines de los fuegos
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • merindat d'estella - (1366) CAR.PNAXIV , 653 (D.d dok. [AGN, sign. gb.], VI r)
    (...)
    Partidas de las expensas fechas por Pere de Palmas, recebidor de la merindat d'Estella en auer todos los fuegos de la dicha merindat de fijosdalgo, ruanos, francos, labradores, clerigos del obbispado de Calahorra et de judios que son en la dicha merindat
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • stella - (1366) CAR.PNAXIV , 582 (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 135r)

    What: Merindadea, hiria
    Situation: Etaiu
    Origin: CAR.PNAXIV

  • merindat de esteylla - (1366) CAR.PNAXIV , 582 (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 135r)
    (...)
    De los IIen florin et medio por fuego de la merindat de Esteyll
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • merindat d'estella - (1366) CAR.PNAXIV , 582 (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 135v)
    (...)
    Libro de los florines echados por fuegos en la merindat d'Estella a fidalgos, ruanos, labradores et clerigos del obbispado de Calahorra [...] segunt parece por letra del seynnor rey, dichos en la seguient forma: // Karlos, por la gracia de Dios rey de Nauarra, conte de Eureus, a nuestro amado nos a present auemos por deffension de nuestro regno et por otras muchas et diuersas maneras et cargas que nos conuiene sostener et sostenemos, las quoales bonament a recebidor de la merindat d'Estella. Salut [...] quantos fuegos de labradores, judios et moros ha en cada una de las villas, logares et aldeas de la dicha merindat d'Estella
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • stella - (1366) CAR.PNAXIV , 582 (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 135v)
    (...)
    Anno Domini Millesimo Trecentesimo Sexagesimo Sexto [1. De otra mano: Stella]
    (...)

    What: Merindadea, hiria
    Situation: Nafarroa
    Origin: CAR.PNAXIV

  • esteilla - (1366/01/08 [1890]) BRUT.CN , CXXVIII. dok., 124. or. [Cartulaire Charles II, 175]
    (...)
    Semejable letra fue fecha pora don Johan Meriz de Çuordia, et el thesorero et Garcia Periz d'Ax, seynor de Narvart, pora las merindades de las montaynas et de Esteilla, de quinientas vacas, etc. (sic.)
    (...)

    What: Herria, merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: BRUT.CN

  • esteilla - (1366/02/12 [1890]) BRUT.CN , CL. dok., 139. or. [Cartulaire Charles II, 241]
    (...)
    Semejables letras fueron fechas pora los merinos de las Montaynas, de Esteilla, de la Ribera et castelan de Sant-Johan
    (...)

    What: Herria, merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: BRUT.CN

  • merintaez de estel[l]a - (1380/08/20) FDMPV.004 , 95. dok., 240. or.
    (...)
    la qual carta de donacion fi pere Yniquiz de Hurdaniz, notario public e jurat per autoridat real en les merintaez de Estella [11. oharra: Estela [sic] Estella B (AGN. Lib. Bec. La Oliva, f.º XCV r.º/ XCIX vt.º)], de la Ribera e de Sangossa, tercer dia de nobembre anno Domini millesimo trezentesimo sexagesimo terçio
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: FDMPV.004

  • merindad de estella - (1534 [1967]) NAN.C , N.530, F.471 [ID.PDNA, 321. or.]

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: ID.PDNA

  • stellensi, praefecturâ - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    stellensem (II, I. kap., 074. orr. [0591. orr.]) Diuiditur Nauarra in quinque Praefecturas quas Maiorinatus seu Merindades vocant Pompelonensem scilicet, Stellensem, Tutelensem, Sangossensem & Olitensem. Lizarrako merindadea // stellensi, praefecturâ (II, XII. kap., 247. orr. [0764. orr.]) trad. "Merindad de Estella" // stellensi, praefecturâ (II, XIII. kap., 282. orr. [0799. orr.])
    (...)

    What:
    Situation:
    Origin: O.NUV

  • estella - (1802) DRAH , I, 270
    (...)
    mer. del r. de Navarra, dióc. de Pamplona. Extiéndese de n. á s. desde el 42 28' al 43º y de e. á o. desde los 14º 12' á los 14º 52’. Confina por la banda de n. con la sierra de Andía, valles de Ergoyena, Ollo y Echauri de la mer. de Pamplona. Por e. con Ilzarbe de la misma merindad, y con la de Olite y parte de la de Tudela. Por s. con la provincia de Burgos, y por o. con Alava. Es por consiguiente una merindad occidental del r. de Navarra, á la que divide por s. de Castilla el rio Ebro, y de la de Olite y Tudela el Arga, siendo uno y otro con muy poca diferencia sus límites meridionales y orientales. Su figura es bastante regular, aunque por el norte la estrechan los valles de Pamplona. El rio Ega la baña corriendo de o. á e. por la parte septentrional, y baxando desde Estella al s. con alguna inclinacion al e. hasta entrar entre Azagra y S. Adrian en el Ebro. Otros ríos y arróyos de ménos fama fertilizan sus campos, en particular por n. y o. La parte mas seca cae á las cercanías del Ebro de uno y otro lado del Ega. Comprehende esta merindad 4 partidos, 16 distritos ó valles que son los siguientes: YERRI. LANA ó LIN [errata, 514: LANA, LIN Ó ALLIN]. MAÑERU. SOLANA. GONI [errata, 514: GOÑI]. SANTESTEBAN. GUESALAZ. CONDADO DE LERIN. BERRUEZA. VIANA Y SU PARTIDO. EGA. AMESCOA LA BAXA. AGUILAR. CINCO VILLAS DE LOS ARCOS. AMESCOA LA ALTA. Hay en todos 33 villas, 123 pueblos y granjas, y en ellos 45072 habitantes. Cógense en su territorio de 13 á 21& cargas de vino, mucho trigo y cebada, una medianía de aceyte y alguna lana. Segun el apeo de 1366 la merindad de Estella tenia mas extension y comprehendia los pueblos del obispado de Calahorra que ahora no son del reyno de Navarra, y para que se vea la diferencia pondremos aquí un extracto de aquel censo con el mismo órden que tiene en el apeo. Valle de Yerri, contcnia los pueblos de Villanueva, Riezu, Arizallieta, Guerano, Gecaun, Arraztia, Iruineta, Ugar, Abarzuza, Zurucuain, Goroziain, Eraul, Muru, Bearin, Murujarren, Zayal, Asna, Muricillo, Ailloz é Lacuar, Lorcua mayor, Lorcua menor, Erendazu, Ibiricu y Arizala, en los que se hallaron 228 fuegos, que contribuyéron con 568 florines. Cinco villas é Guesalaz con los pueblos de Goinni, Urdanoz, Aizpun, Azanza, Munarriz, Icurzu, Muniain, Saillinas, Doro, Guembe, Bidaurre, Arguinano, Iturgoyen, Iruisso, Muez, Biguria, Arzoz, Muzquiz, Garisuain, lrurre, Lezat, Zurinduain y Esteroz. En ellos habla 225 fuegos que pagáron 562 florines y medio. El Val de Mayneru tenia los pueblos de Arguinariz, Echarren, Guirguillano, Soracoiz, Orindain, Zuburrutia, Artazu, Mayneru, Aniz, Zirauqui y Urbe con 110 fuegos que contribuyéron con 275 florines. La Solana contaba á Harroniz, Arcillano , Dicastieillo, Aillo, Morentin, Aberin, Muniain, Baigorri, Leorin, Ayegui, Echaverri y Carapuz, y en ellos 183 fuegos, que pagaron unos con otros á razon de 2 florines y medio. El Val de Sant Esteban comprehendia á Azqueta, Labeaja, Urbiolla, Luquiayai, Barbarin, Iguzquiza, y Villamayor con 120 fuegos que contribuyéron á razon de 2 florines y medio. El Val Daillin se componía de los lugares de Ganuza, Oillogoyen, Oillobarren, Artiaga, Arbeiza, Ciruelque, Aramendia, Muneta et S. Martin, Artaiza, Echaverri, Amillano, Metauten, Galdeano, Zufia, Eulz y Larriun, en los que habla 6 fuegos que pagaron al respecto de 2 florines y medio unos con otros. El Val de Lana contaba á Viloria, Garbarra, Gastiain, Narcue é Iriberri con 50 fuegos. El Val de Arana tenia 50 fuegos; pero en el apeo no se expecifican los pueblos. El Val de Berrueza comprehendia á Piedramillera, Burguiello, Mendaza, Estemblo, Surulada, Mues, Acedo, Asarta, Desinana , Oliñano, Cabreja, Mirafuentes, Ubago, Estuniga, Uxanabilla, Cabredo, S. Pedro, Esquidi, Labraza, Torralba, Espronceda , Desoio y Fazuelo con 225 fuegos, que pagáron al respecto que los antecedentes valles. El Val de Ega abrazaba á Murieta, Legaria , Ancin, Abaigar, Ollaisoa, Etayo, Mendiliberri, Larza, Occio y el Busto con 70 fuegos. El Val Damescoa 50 fuegos, y no se expresan los lugares. La villa de Esteilla 169 fuegos no pudientes, y 660 pudientes inclusos los judíos. La villa de Aguilar 16 fuegos pudientes, y 10 no pudientes. Bernedo y sus aldeas de Villafra, Nabarrete y Napabi con 59 fuegos. Fuegos de ciertos hijosdalgo de la ribera, y se nombran en Falces 80 pudientes y 16 no pudientes. En Peralta 49 pudientes y 8 no pudientes. En Villanueva 3 pudientes y 2 no pudientes. En Lerin 3 pudientes. En Carcuar 3 pudientes y uno no pudiente. En Resa uno pudiente. En Oteiza 34 pudientes. En Villatuerta 36 pudientes. En Lárraga 189 fuegos, incluso el de un judío, entre pudientes y no pudientes. En Berbinzana ídem 36. En Miranda idem 76. En Falces idem 183, inclusos 18 judíos. En Peralta idem 106, inclusos 10 judíos. En Funes idem 43. En Miraglo idem 75. En Azagra idem 63. En Andosilla idem 45. En S. Adrian 8 pudientes. En Carcuar fuegos pudientes y no pudientes 40. En Lodosa 8 pudientes. En Mendavia 41. En Lizagorria 10. En el Busto 6. En Sesma 24 pudientes y no pudientes. En Lerin idem 215. Los Arcos y sus aldeas de Sansol, Melgar, Armainanzas, Villanueva, Ergortes, Nacarr, Acedo é Villamayor y Mirifuentes con 67 fuegos pudientes, sin contar 124 de los Arcos inclusos 12 judíos. La Guardia con 227 fuegos, sin incluir los judíos que eran 25. Sus aldeas eran Paganos, Barbarana, Lesa, Quintana, Murriart, Pazuengos, Samanigo, Villaescuerna, Ilziego, Navaridas de Yuso, Navaridas de Suso, Villar, Quintanieilla, Vinaspre, Yécora, Cripan, Lanciego, Oyon, Moreda, S. Millan, Esquidi y Baynos, y con inclusion de los fuegos de la Guardia, los de clérigos, hijosdalgo, francos y judíos, componían la suma de 599 fuegos. Viana y sus aldeas y barrios de la Rua mayor, Tidon, Rabalés, Castiello, Bargota, Aras, Longar, Perafita y Perezuelas, inclusos hijosdalgo, francos y judíos, hacían 265 fuegos. S. Vicente con Dábalos, Orzales y Precina, contaba 284 fuegos. Todo esto comprehendia en 1366 la merindad de Estella, y al fin1 se lee en el apeo de aquel año esta nota: suma de todos los fuegos de la merindad de Esteilla, 5&95, que á 2 florines y medio cada uno, valen 12&706 florines, y reducidos á carlines, contando 13 sueldos por florin, hacen 8258 libras y 14 sueldos ó 18 sueldos, pues está errado el guarismo. T.
    (...)

    What:
    Situation:
    Origin: DRAH

  • merindad de [...] estella - (1829 [1553]) CENS.CAST.XVI , 160 (Ap.), 166 (Ap.), 169 (Ap.)
    (...)
    mando á vosotros los Recibidores de las Merindades de este Reino de Navarra que se entiende la Merindad de Pamplona, y la de Tudela, y Estella, y Sanguesa, y Olite, que cada uno de vosotros por sí me traiga la memoria de los vecinos que hay en su Merindad [...] MERINDAD DE ESTELLA [...] De manera que en la Merindad de Estella hay siete mil y ochenta y seis fuegos, vecinos y habitantes
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: CENS.CAST.XVI

  • lizarrako merinaldea - (1974) LIZ.LUR , 43, 43-46, 49, 52. or.
    (...)
    339,43 km2 eta 5.128 bizilagun. Egileta-Azazetako lepoak bereizten du Arabako Lautadatik, Lizarrako merinaldearen bidean jarriaz. Hain zuzen, Arraia ez besteak XIV. mendearen azkenerarte merinalde hortakoak ziren [...] Ega hibaiaren harro zabalean kokatzen da Lizarrako merinaldea, Nafarroako erreinu ohiaren seietako bat. 1.407rarte bost ziren oso egoki eginak: "Montaña", Sankoza, "Ultrapuertos", Erribera eta Lizarra. Erregeren kapritxoz sortu zen seigarrena. Olitekoa, alboetakoei -batez ere Erribera eta Lizarrakoei- zatiak kendurik. Herrialde zatiketa honi jarraituko diogu, gaur ere hori erabiltzen baitu Nafarroak. Ikusiko duzuenez, beste herrialdeen neurrikoak dira, bizilagunez urriago badaude ere. // Ega (Aiega lehenago) hibaia azkenik aipatu dugun arabar eskualdean jaio eta Estuñigan sartzen da nafar barrutian: Berrotza harana ukitu ondoren, "Valdega" merinaldeari izenik propioena damaiola. Allin haranaren behealdea igaro ondoren herrialdearen hiriburuan sartzen da, Lizarran; "Solana"n ondoren eta, azkenik, Leringo konterrian; San Adrian eta Azagra bitartean Ebro hibai nagusiarekin bat egiten du. Merinaldearen zatirik handiena harturik, herrialdearen ardatza dugu Ega. // Merinaldeak 2.067 km2 ditu, Gipuzkoak baino gehiago, eta 64.694 bizilagun, 72 *udalbarrutitan banatzen da haren lur eremua, udal batzuk herrixka mordo bat izanik. // Baina euskal izakerari eta nafar historiari egokiago datorkion geografia zatiketari loturik, merinalde hau 16 haranetan banaturik aurkitzen dugu; eta joan den menderarte, haran horiek lau "partido" edo alderditan elkarturik egon dira. // Gesalaz, Mañeru, Deierri eta Goñi dira lehen alderdiko lau haranak eta, hain zuzen ere, merinaldearen Ifar-Ekialdea osatzen dute. Andiako mendikatean hasi eta Arga hibaia ukitu arte, Garesko ateetaraino. Baso eta baserri lurrak, ez dute ia industriarik, ez eta herri handirik: mila bizilagunekorik ez baitago. // Gaur Gesalazen bi udal daude: Gesalaz bera 15 herrixkarekin eta Oro-Gatzaga; Mañerun, lau: Mañeru bera, Zirauki, Artatzu eta Girgillano, honek sei herrixka dituelarik, batzuk bizilagunik gabe; Deierri, Jauregi edo, gaurko izen ofizialaren arabera, Yerri haraneko udalak hauek dira: harana bera 20 herrixkarekin, Abartzutza eta Lezaun; Goñin, harana da udal bakarra, bost herrixkarekin. // Alderdi honek 507,73 km2 eta 5.780 bizilagun ditu. // Amezkoa biak, Lana, Allin, Ega eta Doneztebe dira bigarren alderdiko haranak, Ifar-Mendebaldea hartzen dutelarik. Urbasa aldean hasi eta Lizarra igaro arte. Baso eta baserri herriak daude hemen ere, hiririk gabe; artalde, basa behor, txerri, eta basa behi ugari delarik Urbasa aldean. Ega eta Doneztebe (Santesteban) haranetan mahastiak ere hasten dira eta laborantzan dihardute. // Amezkoa Garaia hiru udaletan banatzen da: Aranaratxe, Larraona eta Eulate; Amezkoa Beheko zortzi herrixkek udal bakarra osatzen dute; Allin harana bi udaletan banaturik aurkitzen dugu orain: Allin bera hamar herrixkarekin, Larrion buru dela, eta Metauten izenekoa, Ega ibarrean, sei herrixkarekin; Lana haraneko bost herrixkek haran bat osatzen dute; Ega haranean, Abaigar, Olesua, Oko, Legaria, eta Murieta herritxoak bakoitza udal banatan daude; Etaiok Leartza du bere barrutian eta Antzinek Mendilibarri; Doneztebeko haranean Arroniz, Deio (VilIamayor de Monjardin), Barbarin eta Lukin udal banatan daude; Iguskitzak, ordea, beste lau herrixkarekin batera udal bat osatzen du. // 295,24 km2 eta 7.494 bizilagun ditu alderdi honek. // Solana haranak eta Lerin-go konterriak osatzen dute Ega herrialde hontako hirugarren alderdia. Merinaldearen Hego-Ekialdea hartzen du, Solana honek euskaraz Eguzkitza izan beharko zuen, Durangoko hirian dagoen eguzki aldeko hauzoa bezalaxe. // Oteitza, Arellano, Morentiain, Aiegi eta hain aldrebes dagoen Estuñiga (Zuñiga) dira herri bakarreko udalak. Aberin udalak, ordea, hiru herritxo hartzen ditu. Hauek Solana eskualdean. Leringo konterrian, zortzi herri daude denak udal direnak: Lerin, Karakarre, Andosilla, Mendabia, Sesma, Allo, Deigaztelu eta San Adrian. Alderdi ofizial hontatik kanpo egon baziren ere, Lodosa eta Sartaguda, elizaz, lehen eta orain ere eskualde hontakoak dira: baita geografiaz ere. Eskualde hau Lizarrako merinalde guztiko aberatsena da; herri handiagoak, ortu ederrak hasi Mendabian eta Azagraraino batez ere. Eskualde honek 229,11 km2 eta 24.958 bizilagun ditu. // Biana, Urantzia-ko bost hiriek, Agilar eta Berrotza-k osatzen dute laugarren alderdi edo eskualdea, Hego-Mendebalean, 438,66 km2 eta 10.592 bizilagunekin. // Bianaren barrutian, hiria bera eta beste lau udal-herri daude: Aras, Bargota eta Lazagurria; Urantziako bost hiriak Urantzia (Los Arcos), Armañantza, Sansol, Torres eta EI Busto dira; Agjlar (Arnotegi ote zen?) deritzan harana ez da benetan haran bat, Agilar, Azuelo, Torralba eta Espronzeda Linares hibaiaren harroan baitaude; Desojo, Odron hibaiarenean; Marañon, Cabredo eta Uxanabilla (Genevilla), Ega harroaren Araba aldean; eta Lapoblación-Meano, Arabako Erriojara begira. Mirafuentes, Nozar [sic], Piedramillera, Mues, Suruslada udal-herriek eta Mendatza udalak hiru herrixkekin osatzen dute Berrotza. // Industria eta herri handi gutiko eskualdea da alderdi hau, Biana eta Urantzia kenduz gero. Bianako hiria, ordea, olaz eta lantegiz betetzen doa eta bere historiaz gainera bizitasun bat hartzen: ikastola, langile arazoak, apaiz burrukalariak, etab. // Lizarra hiria utzi dugu azkenerako. Denetako herrialde natural baten buru izateko ahalmena duena. Lizarra eta Egaalde guztia ez da ez "Mendialdea", ez "Erribera"; klimaz eta beste gauza batzuei dagokienez, Arabarekin kidekotasun gehiago agertzen duen hirugarren zera da. Orain berrogei urte euskal berjabetasun eta batasun baten batzarleku, gure "Estatuto"aren hiri. Gaur, industria poloari esker, hazten doa eta aldatzen, baina ez da erabat aldatu: zeren ostegun batean joatea baino ez baitago, oraindik hirurogei bat herriren azoka herri eta baserritarren tratu eta bilkura leku dela ikusteko. Euskal arnasa ez du behin ere galdu eta hor du hori adierazteko ikastola bat. Azkenengo kontaketan 10.371 bizilagun izan ditu [...] Lizarrako merinaldea Ega harroan kokatzen bada, Sankozakoa antzeratsu Iratikoan [...] Etxauri, Ollo, Ilzarbe eta, geografiaz Lizarrako merinaldekoa den Goñirekin eskualde bat osa daiteke
    (...)

    What: Merindadea
    Situation: Nafarroa
    Origin: LIZ.LUR

  • merindad de estella. centro: lizarrako merinaldearen erdialdea - (1990) EUS.NHI , 34 P.242

    What:
    Situation:
    Origin: EUS.NHI

  • merindad de estella sur: lizarrako merinaldearen hegoaldea - (1990) EUS.NHI , 35 P.243

    What:
    Situation:
    Origin: EUS.NHI

  • merindad de estella - (1990) JIM.ESTN , 150. or.
    (...)
    XIV. ¿El nombre vasco de Los Arcos según el Fuero de Estella? [en Fornes Linguae Vasconum, XXII, núm. 55 (1990), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 55-63] 1. Introducción La villa navarra de Los Arcos está situada en la parte suroccidental de la Merindad de Estella, a 62 kilómetros la capital provincial, a 19 de Lizarra y a 23 de Logroño, sobre la margen izquierda del río Odrón, en pleno Camino de Santiago, por lo cual es mencionada por algunos jacobípetas en sus itinerarios desde el siglo XII. Antes de adentramos en el estudio de los elementos toponomásticos recogidos en el Fuero de Estella (1164), un breve recorrido por la documentación, principalmente medieval, nos permitirá observar las denominaciones dadas a la villa.
    (...)

    What:
    Situation:
    Origin: JIM.ESTN

  • tierra estella / estellerria - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 4 zona
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    What:
    Situation: Nafarroa
    Origin: NAO.NA.2000

 

  • Merindad de Estella / Lizarrako merindadea ()
  • Merindad de Estella ()
UTM:
ETRS89 30T X.573407 Y.4719414
Coordinates:
Lon.2º6'12"W - Lat.42º37'28"N

cartography:

  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper